Alineaments de Carnac
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els alineaments de Carnac són un conjunt d'alineaments megalítics de Bretanya. És el monument prehistòric més extens del món. Està situat al nord i als afores de Carnac, al costat del golf de Morbihan (departament d'Ar Mor-Bihan). Està inclòs en el Patrimoni històric de l'estat francès i, el 1996, van ser inscrits a la llista indicativa de la Unesco com a candidats a Patrimoni Mundial de la Humanitat.[1]
Alineaments de Carnac | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic i Alineament de pedres | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Carnac (Bretanya) i La Trinité-sur-Mer (Bretanya) | |||
| ||||
Format per | alignements du Petit-Ménec (en) Kermario alignments (en) alignements du Ménec (en) alignements de Kerlescan (en) quadrilatère du Manio (en) Gegant de Manio | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 20 setembre 1996 | |||
Identificador | 224 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 12 octubre 1939 | |||
Identificador | PA00091126 | |||
Monument històric catalogat | ||||
alignements du Petit-Ménec | ||||
Data | 1889 | |||
Identificador | PA00091765 | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
quadrilatère du Manio | ||||
Data | 1900 | |||
Identificador | PA00091138 | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
alignements de Kerlescan | ||||
Data | 1889 | |||
Identificador | PA00091075 | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
Kermario alignments | ||||
Data | 1889 | |||
Identificador | PA00091076 | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
alignements du Ménec | ||||
Data | 12 març 1923 | |||
Identificador | PA00091123 | |||
Monument històric catalogat | ||||
alignements du Ménec | ||||
Data | 1889 | |||
Identificador | PA00091123 | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
Gegant de Manio | ||||
Data | 1900 | |||
Identificador | PA00091138 | |||
La primera excavació extensiva se'n va realitzar en la dècada de 1860 per l'antiquari escocès James Miln, que va determinar que menys de 700 de les 3.000 pedres seguien dempeus.[2] La gran afluència de turistes ha erosionat el sòl en què s'assenten els menhirs de Carnac, amb el risc que les pedres basculin i caiguin. Això, unit a les agressions directes que han sofert alguns menhirs, va motivar que el 1991 s'aixequés un tancat al voltant de les zones més deteriorades. Avui només els especialistes, estudiosos i cuidadors poden accedir a les pedres en la major part del recinte.