Anells de Neptú
sistema d'anells planetaris / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.[1] S'assemblen més als anells de Júpiter que no pas als de Saturn o Urà.
Anells de Neptú | |
---|---|
Esquema dels anells de Neptú. Les línies contínues indiquen els anells, les discontínues òrbites de satèl·lits. | |
Dades generals | |
Tipus | astronomical object in the Solar System (en) i sistema d'anells |
El sistema consta de cinc anells que reben el nom dels astrònoms considerats més rellevants en la investigació de Neptú. Del més interior al més exterior són Galle, Le Verrier, Lassell, Arago i Adams; a més, existeix un anell que coincideix amb l'òrbita del satèl·lit Galatea.[2] Tres satèl·lits més, Nàiade, Talassa i Despina, orbiten entre els anells fent la funció de satèl·lits pastors.[3]
El material dels anells és molt fosc; es tracta probablement de composts orgànics produïts per la radiació de la magnetosfera del planeta de manera similar al trobat als anells d'Urà. La proporció de pols als anells és alta, d'entre el 20% i el 70%,[4] mentre que la profunditat òptica és baixa, de menys de 0,1.[5]
L'anell Adams inclou al seu torn cinc arcs més brillants que la resta de l'anell denominats Fraternitat, Igualtat 1, Igualtat 2, Llibertat i Coratge.[2] Els arcs ocupen cada un una petita longitud orbital del total de l'anell. L'estabilitat dels arcs no està molt clara, ja que el 2005 es va detectar un considerable aprimament de l'arc Llibertat.[6] És probable que l'estabilitat de l'anell Adams estigui relacionada amb el satèl·lit Galatea.[7]