Arcesilau de Pítana
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arcesilau de Pitana (grec antic: Ἀρκεσίλαος, llatí: Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 315 aC Pitane |
Mort | 240 aC (74/75 anys) Atenes (Grècia) |
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes | |
dècada del 260 aC – 241 aC ← Crates d'Atenes – Lacides → | |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Platonisme |
Professors | Crates d'Atenes |
Alumnes | Eratòstenes, Crisip, Lacides i Panàret |
Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia).[1]
La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.