Atanor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un atanor, en alquímia (també anomenat Piger Henricus i forn filosofal),[1][2] és un forn usat per transmetre calor a la digestió alquímica, elaborat a fi de mantenir una temperatura uniforme. El terme fou utilitzat per la primera volta per Ramon Llull al seu Elucidatio Testamenti R. Lulli.
L'atanor és l'instrument bàsic de l'alquimista i el concepte s'usa tan sols per designar aquest forn específic.[3]
El forn alquímic, segons la descripció que en fa l'alquimista Geber, ha de ser «quadrat,[4] de quatre peus de longitud, tres d'amplada i un gruix de mig peu a les parets». Els materials per ser calcinats s'han de col·locar dins del forn en cassoles d'argila com més resistents millor, fets amb «l'argila que s'empra per a la formació de gresols, per tal que puguin resistir la força del foc, i fins i tot fins a la combustió total de la cosa que es pretén calcinar».[5]