Aureliano de Beruete
Pintor, polític i activista espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aureliano de Beruete (n. Madrid, 1845 - ibidem 1912) fou un advocat espanyol, que va prendre partit en la vida política del seu país, arribant a ser diputat a les legislatures de 1871 i 1872, tot i que aviat va abandonar aquests interessos per dedicar-se de ple a la pintura. Com a artista es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va tenir com a professor a Carlos de Haes. Va tractar i conèixer a Darío de Regoyos.
Retrat d'Aureliano de Beruete per Joaquim Sorolla, Museu del Prado | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Aureliano de Beruete y Moret 27 setembre 1845 Madrid |
Mort | 5 gener 1912 (66 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | pintor, polític |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Aureliano de Beruete i Moret |
Germans | María de los Ángeles de Beruete y Moret |
Entre els seus amics es troben els pintors Ramon Casas i Joaquim Sorolla, amb qui va mantenir una estreta amistat. Sorolla, a la mort del paisatgista, organitzaria a casa la primera exposició antològica d'aquest mateix.
El seu fill, també anomenat Aureliano de Beruete i Moret, va ser crític d'Art a Espanya i el primer director del Museu del Prado que no era pintor, sinó un prestigiós historiador de l'art. Va heretar del seu pare la passió per l'Art i pel col·leccionisme, el que li va fer posseir, entre altres tresors, el dibuix preparatori de la Sibil de Miquel Àngel que avui es conserva al Metropolitan museum de Nova York. La formació de Beruete es va completar pel seu propi caràcter cosmopolita. Va viatjar a París, on va conèixer Martín Rico i va estudiar a l'Escola de Barbizon on va començar a pintar directament del natural. Fou un gran col·leccionista d'art i es va especialitzar en l'obra de Velázquez, sobre qui publicà una monografia el 1898.[1]