Baronia de Viver
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Baronia de Viver és un títol nobiliari espanyol creat el 16 d'octubre de 1901 pel rei Alfons XIII a favor de Darius Rumeu i Torrents.[1]
Escut | |
Tipus | títol nobiliari |
---|---|
Primer titular | Darius Rumeu i Torrents |
Rei | Alfons XIII |
Data | 16 d'octubre de 1901 |
Actual titular | Darío Joaquín Olaortúa y Rumeu |
Estat | Espanya |
Se li va concedir la Grandesa d'Espanya el 16 de desembre de 1929 sent segon baró de Viver Darius Rumeu i Freixa, per la seva labor en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Va ser l'última persona a moure's habitualment en cotxe de cavalls (un cupè), tirat per un tronc de cavalls hongaresos.
La seva denominació fa referència a la localitat barcelonina de Viver (Berguedà), que a principis del segle xix es va fusionar amb la localitat de Serrateix, formant el municipi de Viver i Serrateix. Encara que amb més probabilitat faci referència a la finca d'esbarjo amb uns grans jardins, denominada El Viver, situada al Municipi d'Argentona, prop de Mataró, Maresme i en la qual està situada l'antiga ermita de la Mare de Déu del Viver, de la qual pren el nom la finca, propietat familiar dels Barons de Viver.