La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.[nota 1] La confusa batalla[1][2] va tenir lloc l'11 d'abril de 1544, prop de la vila de Ceresole Alba, al Piemont on les tropes franceses van derrotar les imperials, però tot i que les tropes imperials van patir nombroses baixes, els francesos no van ser capaços d'aprofitar la seva victòria per prendre la ciutat de Milà.
Dades ràpides Guerra d'Itàlia de 1542–46, Tipus ...
Tanca
Francesc de Borbó i Alfonso de Ávalos van disposar els seus exèrcits en dues elevacions paral·leles; a causa del relleu irregular del camp de batalla, moltes de les accions individuals que es van produir a la batalla no van estar coordinades entre si. Els inicis de la batalla van ser una sèrie d'escaramusses entre els arcabussers d'ambdós bàndols i un inútil intercanvi de foc d'artilleria, després que Ávalos ordenés un avanç general. Al centre, els lansquenets imperials van xocar amb la infanteria francesa i suïssa patint nombroses baixes. A la zona sud del camp de batalla, la infanteria italiana al servei de l'Emperador va ser fustigada per atacs de la cavalleria francesa i es va haver de retirar després de conèixer que les tropes imperials havien estat derrotades al centre. Mentrestant, al nord, la línia de la infanteria francesa es va ensorrar, i Enghien va enviar una sèrie de costoses i ineficaces càrregues de cavalleria contra la infanteria espanyola i alemanya abans que aquests últims no tinguessin més remei que rendir-se després de l'arribada des de la part central dels victoriosos suïssos i francesos.
La batalla de Ceresole va ser una de les poques batalles acordades a la part final de les Guerres d'Itàlia. És coneguda principalment entre els historiadors militars per la "gran matança" que va tenir lloc quan les columnes d'arcabussers i piquers es van trobar al centre i va demostrar que la cavalleria pesant encara tenia un important paper en el camp de batalla que estava àmpliament dominat per l'emergent infanteria de piquers i arcabussers.