Batalla del Lalacàon
batalla lliurada a Paflagònia el 863 entre l'Imperi Romà d'Orient i un exèrcit invasor àrab / From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla del Lalacàon, coneguda igualment com a batalla de Po[r]só, fou un enfrontament que es produí a Paflagònia (al nord de l'actual Turquia) el 3 de setembre del 863 entre les tropes de l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] encapçalades per Petrones, oncle de l'emperador Miquel III,[nota 2] i un exèrcit invasor àrab menat per l'emir de Melitene (Malatya), Úmar al-Aqta.
Guerres arabo-romanes | |||
---|---|---|---|
La batalla en una miniatura de l'Escilitzes de Madrid | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 3 de setembre del 863 | ||
Lloc | Prop del riu Lalacàon, a Paflagònia (Imperi Romà d'Orient) | ||
Estat | Turquia | ||
Resultat | Victòria romana d'Orient[1] | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
En les setmanes anteriors, els àrabs havien superat la primera línia de defensa d'Anatòlia i avançat fins al mar Negre. Els romans mobilitzaren les seves forces i encerclaren l'exèrcit àrab prop del riu Lalacàon.[nota 3] Seguidament, anihilaren els invasors, es cobraren el cap de l'emir i donaren continuïtat a la seva victòria amb un contraatac a l'altra banda de la frontera. El seu triomf fou un punt d'inflexió que esvaí definitivament l'amenaça que planava sobre les regions limítrofes de l'Imperi Romà d'Orient i marca l'inici de la puixança romana al teatre oriental, que culminaria en les conquestes del segle x.
A l'altre extrem de l'imperi, la dissipació de la pressió constant que havien exercit els àrabs a la frontera oriental permeté al govern romà centrar la seva atenció en Europa, sobretot en l'estat veí de Bulgària. Els búlgars es veieren constrets a acceptar el cristianisme ortodox, el primer pas en la seva integració a l'esfera cultural romana d'Orient.