Calçó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Calçó (mot emprat generalment en plural: calçons) és el terme genèric amb què es designa tècnicament qualsevol mena de pantaló o calces, perquè fou calçó el primer nom que va rebre en català aquesta peça de roba. Els primers testimoniatges escrits de calçó en català daten del segle xv.
Alhora, el terme calçó designa específicament una peça de roba inferior similar al pantaló, però que tan sols arriba fins als genolls (o poc més avall), on es corda o lliga.[1] Entren en aquesta categoria:
- el calçó tradicional (forma habitual de pantaló fins al segle xix);
- els bombatxos de tipus curt (que són la majoritat dels bombatxos), o sigui, els calçons bombatxos, com ara els tradicionals que són part de la indumentària folklòrica de Turquia, del Magrib, de diverses contrades dels Països Catalans, etc., i com, més modernament, el pantaló de golf;
- pantalons escurçats apareguts en modes més recents, com ara els "pirates" i "pescadors".
Més modernament, i per extensió analògica, s'anomena pantaló-calçó un pantaló que arriba fins als turmells (o s'hi acosta), però que és molt arrapat del genoll cap avall, tot reproduint l'aspecte que hom tenia en dur calçons tradicionals. En l'ús civil, normalment està dissenyat per a dur-se amb botes altes o amb mitjons alts. Entren en aquesta categoria la major part de pantalons de muntar.
Certs pantalons d'alpinisme o d'excursionisme són, de fet, calçons o pantalons-calçons, segons els casos. Els calçons militars moderns poden ésser calçons, pantalons-calçons o calçons de muntar.