Camp de concentració de Dachau
From Wikipedia, the free encyclopedia
El camp de concentració de Dachau va ser un camp de concentració nazi, inicialment ideat per a retenir presos polítics. Es va construir als terrenys d'una fàbrica de municions abandonada, al nord-est de la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Múnic, a Baviera (Alemanya). Va ser el primer camp de concentració que els nazis van posar en funcionament, motiu pel qual va servir de model i de camp de proves dels mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien per tota la xarxa de camps.[1]
(de) Dachau | ||||
Tipus | Camp de concentració nazi, crim contra la humanitat i crim d'estat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Dachau (Alemanya) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 478 m | |||
Història | ||||
Codi de catàleg | control d'autoritats EHRI: camps/177. | |||
Activitat | ||||
Creació | 1933 | |||
Data de dissolució o abolició | 29 abril 1945 | |||
Lloc web | kz-gedenkstaette-dachau.de | |||
Heinrich Himmler el va obrir el 20 de març de 1933 i, dos dies més tard, hi van arribar els primers presoners: comunistes, socialistes i opositors al règim.[2] Ràpidament, el seu propòsit inicial va ser ampliat per a incloure-hi treballs forçats i, més endavant, per a empresonar jueus, gitanos i criminals alemanys i austríacs i, a mesura que avançava la Segona Guerra Mundial, ciutadans dels països que Alemanya ocupava o envaïa. Així és com, durant els dotze anys del seu funcionament, van ser empresonades a Dachau i els seus subcamps més de 200.000 persones de 40 nacionalitats,[3] entre les quals, diversos republicans catalans.[4] El camp de Dachau va teixir una xarxa de quasi un centenar de subcamps, la majoria dels quals eres camps de treball o Arbeitskommandos, situats al sud d'Alemanya i a Àustria.[5] Els presoners que hi eren reclosos vivien amb la por constant pel tractament brutal que podien rebre: arrestos arbitraris que podien representar romandre durant llargs períodes drets a dins de cel·les individuals, flagel·lacions, l'anomenat arbre o pal penjat o mantenir-se en posició d'atenció durant períodes extremadament llargs. A més, també s'hi van dur a terme centenars d'experiments mèdics il·legals i inhumans.[6]
El camp es va mantenir operatiu fins al 29 d'abril de 1945, quan soldats americans van alliberar el camp principal. En aquell moment, hi havia uns 30.000 presoners, dels quals uns 10.000 estaven malalts.[7] Entre els alliberats, hi havia 260 republicans, sense comptar-hi els Kommandos.[8] No es pot saber amb exactitud el nombre de morts que hi hagué en els dotze anys que va estar en actiu –l'únic camp que romangué operatiu durant tot el nazisme,[2] perquè hi havia moltes defuncions durant els transports i, per tant, encara no s'havien registrat; però es calcula que en van morir unes 41.500,[9] de les quals un mínim de 28.000 es van produir entre el gener de 1940 i l'abril de 1945.[10] Montserrat Roig calcula que 120 republicans hi van perdre la vida.[8]
Durant els anys de postguerra, les instal·lacions de Dachau es van fer servir per retenir-hi soldats de les SS mentre esperaven el judici. Després de 1948, va allotjar ciutadans d'origen alemany que havien estat expulsats de l'Europa Oriental i que esperaven ser traslladats i, més tard, durant l'ocupació d'Alemanya, va ser una base militar dels Estats Units d'Amèrica, clausurada el 1960.
En l'actualitat, les instal·lacions es poden visitar, ja que han sigut museïtzades.