Cana
unitat de longitud / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una cana o canya d'amidar[1] (del llatí canna que prové del semític qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Aragó, el migdia francès i el nord d'Itàlia. Equivalia a 8 pams.[2]
Per a altres significats, vegeu «Cana (desambiguació)». |
Tipus | unitat de longitud |
---|---|
Unitat de | longitud |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 1,555 m |
A Barcelona equivalia a 8 pams, o 6 peus o 2 passos (equivalent a 1 pas romà), que són 1,555 metres; a Tortosa, 1,560 metres; a Tolosa de Llenguadoc, 1,60 m; a Carcassona, 1,785 m, a Montpeller, que fou la de referència a molts indrets dels Països Catalans, 1,988 m.
El destre, o cana de destre, equival a 12 pams de destre, 2,82 metres.
La cana quadrada era usada com a mesura de superfície. A Barcelona feia 2,438 m²; a Girona, 2,4304 m²; a Lleida, 2,4211 m²; a Tarragona, 2,4336 m²; a Mallorca, 2,4461 m².
Abans del Sistema Internacional d'Unitats era la mesura fonamental en amidaments i es materialitzava per mitjà d'un bastó de fusta, una canya o cinta de roba, on hi havia marcades les divisions en mitja cana, en pams i en quarts de pams. El Museu d'Història de Barcelona conserva un patró de la cana de Barcelona.
D'amidar amb canes se'n diu "acanar" o "canar", i s'anomena "acanador" o "canador" l'especialista que s'hi dedica.