Carinyena (Aragó)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.[1] El seu nom prové del fet que Plini, procurador de la Hispània romana, va anomenar CARAE una vila, el sufix INIANA és propi de moltes finques rústiques romanes. El conjunt, CARINIANA vol dir alqueria i l'evolució donarà Carinyena.[2]
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
| ||||
Comunitat autònoma | Aragó | |||
| ||||
Província | província de Saragossa | |||
Capital de | ||||
Capital | Cariñena (en) | |||
Conté la subdivisió | ||||
Població humana | ||||
Població | 3.397 (2023) (41,17 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 82,509136 km² | |||
Altitud | 591 m | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
• Alcalde | Sergio Ortiz Gutiérrez | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 50400 | |||
Fus horari | ||||
Codi INE | 50073 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | carinena.net |
Estació de ferrocarril a la línia de Saragossa a Carinyena. Carinyena va ser vila fins a l'any 1909 que se li va concedir el títol de ciutat.[3]
A part de ser cap de comarca també és el centre de la DO Cariñena, que produeix interessants vins.
Partit judicial de Daroca, està situat en una plana que es prolonga fins a la ribera que banya el riu Jalón. El terreny és feraç, vers l'est i una mica trencada i fluixa la terra pel nord. Als voltants de la ciutat hi ha moltes arbredes regades per les aigües d'un pantà. La plantació principal és la vinya i després les oliveres, sent les seves principals produccions vi, oli, cereals, llegums, cigróns i hortalissa. Els vins de Carinyena s'exporten en gran quantitat i constitueixen un tipus especial molt estimat als mercats vinícoles. Cria de bestiar de llana i cabrum; fàbriques de farines, aiguardents i teixits de llana.[3]
Dels seus edificis públics cal citar, en primer lloc, l'església parroquial: pertany a l'estil arquitectònic compost i fou construïda al primer terç del segle xviii, època de decadència de l'arquitectura religiosa. Les seves pesades columnes oprimeixen les naus laterals i les vuit capitals que hi ha; molts dels retaules ja eren a l'església antiga; és digne de menció el de la Mare de Déu del Roser, obra d'un imatger de Luesia. També són notables la imatge de l'Asunción, titular de l'església, i el cadirat del cor digna d'una catedral.[3]
A la sagristia hi ha bells quadres, alguns de singular mèrit, i allà es guarda una preciosa custòdia, fabricada a mitjan segle xviii. L'església de què parlem té una torre-campanar còpia del Micalet de València. Aquesta torre va servir de fort als cavallers de Sant Joan. Digne és de menció l'oratori o capella pública del Sant Crist de Sant Jaume, al qual professen gran devoció els naturals de Carinyena. La imatge del Sant Crist fou donada per sant Ramon de Penyafort a mitjans del segle xiii. El temple és d'origen gòtic. A l'edat mitjana fou capella de l'hospital de sant Jaume. A més, podem citar entre els edificis civils la casa consistorial, de sòlida construcció. Encara menys important, hi ha l'oratori de san Martín, l'ermita de Lagunas, edifici notable per la seva arquitectura, i el pou de san Valero, resta del santuari que hi va haver en honor d'aquest sant. A les rodalies va existir el convent de sant Francesc, fundat per sant Bernadí de Siena.[3]