La Casa Dolors Calm és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, 54, de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1879 | construcció | |||
| 1903 | renovació, Arquitecte: Josep Vilaseca i Casanovas | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla de Catalunya, 54 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40343 | |||
| Id. Barcelona | 1416 | |||
Descripció
De planta rectangular, comprèn planta baixa, cinc pisos, àtic doble i terrat. L'accés principal dona pas a un ampli vestíbul totalment refet a mitjan segle xx d'accés a l'escala de veïns, que conserva els trets originals.[2]
La façana de la casa, d'estil modernista, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, encara que aquestes queden amagades rere la gran tribuna de fusta i vidre que es mostra com un mur-cortina. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà d'un portal allindanat de pedra abundantment esculpit amb relleus vegetals de forma sinuosa a base de fulles, flors i fruits. A banda i banda de l'accés central hi ha dues botigues amb dos portals cadascuna, revestits amb aparadors de fusta i vidre. Aquesta planta baixa queda arrassarada pel voladís de la tribuna, revestida d'esgrafiats amb decoracions florals. Els cinc pisos superiors es desenvolupen de manera uniforme en una façana en tres plans: el pla central, dominat per la gran tribuna de fusta i vidre amb diferents solucions de tancament per a cada pis; els plans laterals, íntegrament revestits amb un esgrafiat amb decoracions a base de flors, deixen veure la línia real de façana. Aquests plans laterals acullen una línia vertical d'obertures cadascun, consistents en balcons amb llosana de pedra i barana amb barrots de ferro fos en forma de balustres. Les portes de dits balcons presenten emmarcaments d'estuc amb relleus florals a les llindes. En el darrer pis es conserva, fragmentat, l'antic coronament de l'edifici, consistent en una cresteria d'estuc en forma de flors i falses teules. Per damunt d'aquest cornisament original es percep l'àtic, una remunta de dos pisos realitzada amb arrebossat blanc que no segueix les directrius compositives i ornamentals del projecte original. El vestíbul principal ha perdut la seva decoració original, però la caixa d'escala manté la seva estructura, amb murs esgrafiats i una escala de marbre amb barana de ferro fos.[2]
Història
L'edifici original fou construït el 1879 pel mestre d'obres Josep Déu i Busquets com a residència pròpia.[2] Entre 1902 i 1903, i per encàrrec de Dolors Calm i Torra, va ser reformada per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, que hi afegí la tribuna de la façana principal.[2]
A mitjans del segle xx es va renovar el vestíbul i s'hi van remuntar dues plantes en forma d'àtic,[2] per la qual cosa es va mutilar la cornisa superior de l'edifici, on hi havia diversos elements escultòrics. Finalment, va ser rehabilitada el 2010.[3]
Fins al 2014 acollia la galeria d'art Joan Prats, que es va haver de traslladar per l'augment del preu del lloguer.[4]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
