Christophe Plantin
Impressor i editor francès establert a Anvers / From Wikipedia, the free encyclopedia
Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del segle xvi, i iniciador de l'Officina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al segle xix.
Retrat pintat per Peter Paul Rubens | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. maig 1520 (Gregorià) Saint-Avertin |
Mort | 1r juliol 1589 (69 anys) Anvers |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme Familia charitatis (secta Anabaptista) |
Es coneix per | Editor de la Bíblia Poliglota d'Anvers |
Activitat | |
Lloc de treball | Anvers Leiden París |
Ocupació | Editor i impressor |
Ocupador | Plantin Press (en) |
Família | |
Cònjuge | Jeanne Rivière (en) |
Fills | Martina Plantin (en) |
Parents | Franciscus Raphelengius (gendre) |
Genial empresari, Plantin fou producte de la situació política amb la qual sempre es mantingué escèptic. En tot moment s'adaptà a les circumstàncies, al mateix temps patint-ne les conseqüències i aprofitant-se'n. Des del punt de vista tècnic i estètic fou el màxim representant del renaixement flamenc en l'Art de la impremta, cim dels corrents alemany i francès en tipografia, en el gravat il·lustratiu i en l'acabament artístic del llibre.[1][2]
Plantin, des dels seus inicis humils, expandeix el seu negoci per Europa: instal·la una filial a París el 1567; Franciscus Raphelengius, el seu gendre, continua la impremta que Plantin instal·la el 1583 a Leiden; manté un agent a Espanya; i posteriorment crea una filial a Salamanca. També manté intenses relacions comercials amb llibreters d'Holanda, Flandes, Brabant, Anglaterra, Escòcia, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Portugal i Espanya.[3]
Home del seu temps, i relacionat amb nombrosos intel·lectuals i erudits, Plantin escriu uns quants poemes en francès de gran qualitat, entre els quals destaca el sonet Le Bonheur de ce Monde; i prologa algunes de les seves edicions amb dedicatòries a personatges eminents, poemes en llatí amb un estil correcte però massa formal.[4][5]