Cicle del pal brasil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cicle del pal brasil (o cicle de la fusta del Brasil) va ser el primer cicle econòmic del Brasil. L'arbre, també anomenat pau-de-pernambuco (i que els indis tupis anomenaven ibirapitanga) era una riquesa de demanda creixent a l'Europa moderna.
Es calcula que, en el moment del descobriment del Brasil, hi havia més de 70 milions d'arbres brasil (Paubrasilia echinata), abundants en una franja de 18 km des de la costa de Rio Grande do Norte fins a Guanabara. Gairebé tots van ser talats i portats al continent europeu. L'extracció va ser tan gran que actualment l'espècie està protegida per evitar la seva extinció.[1][2]
Les regions de Pernambuco, Porto Seguro i Cabo Frio tenien la concentració més alta del producte, i per tant totes tres eren feitorias portugueses. Pernambuco, el lloc on va començar l'explotació de l'arbre, tenia la fusta més cobejada del Vell Món, la qual cosa explica el fet que pal brasil tingui com a nom principal «fusta de Pernambuco» en idiomes com el francès i l'italià.[1][2][3]