Cinema propagandístic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Des de la prehistòria existeixen les històries i els contes, només cal veure les pintures rupestres que, de manera senzilla, són una petita narració per pregar que vagi bé la caça o per explicar un episodi amb algun animal. De fet podríem considerar que les pintures rupestres són un antecedent als còmics.[1]
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Amb els anys es van anar inventant narracions més complexes, des de contes com la Ventafocs[2] o la Blancaneu[3] fins a la pròpia Bíblia (en la que molts creuen). El que està clar és que tots aquests contes intentaven donar-nos un missatge i ensenyar-nos alguna cosa. Per exemple, la caputxeta vermella té un missatge molt fort per prevenir als nens d'anar sols i per dir-los que han de fer cas als seus pares (quasi podem dir que representen un nen innocent i l'home desconegut que ofereix caramels).[4] Fins i tot la Bíblia té un missatge molt fort darrere, per alguns és una manera d'ensenyar la benevolència de Déu i documentar les seves bones accions, per altres, era una manera de tenir al poble a ratlla en èpoques antigues. Els ensenyaven, a través dels diversos episodis bíblics, com havien de comportar-se i el que els passaria si es comportaven malament.[5]
Amb la impremta els llibres es van fer molt més accessibles per la gent, i tots els missatges dels llibres també arribaven molt més. Per tant l'aparició del cinema va suposar una nova manera de relatar històries, de manera molt accessible i fàcil. Tots els missatges que contenien els llibres van passar a estar al cinema, cosa que va suposar que aquest es convertís en una fortíssima arma per establir pràctiques culturals i idees en la gent.[6]