Commodore 128
From Wikipedia, the free encyclopedia
Commodore 128, també conegut com a C128, C-128, C= 128, o ocasionalment CBM 128, és l'últim dels ordinadors personals de 8 bits que va ser llançat comercialment per Màquines Comercials Commodore (CBM per les sigles en anglès Commodore Business Machines).[1] Va ser presentat al gener del 1985 a la fira CES (Consummer electronic show, mostra electrònica de consum), a Las Vegas, i va aparèixer tres anys després del seu predecessor, el líder en vendes Commodore 64.
Commodore 128 | |
---|---|
Fabricant | Commodore International |
Llançament | gener 1985 |
Característiques | |
CPU | MOS Technology 8502 (en) Zilog Z80 |
Sistema operatiu | CP/M |
El C128 és una expansió significativa successora al C64, amb compatibilitat gairebé plena. La nova màquina té 128 kB de memòria RAM en dos bancs de 64 kB, i una sortida de vídeo a color de 80 columnes. Té una carcassa redissenyada i teclat. També inclou un processador Zilog Z80 que permet al C128 de fer anar el sistema operatiu CP/M, com una alternativa a l'habitual entorn Commodore BÀSIC. La presència del Z80 i l'enorme quantitat de programari del CP/M incorporat, i l'acoblament de les llibreries de software del C64, dona al C128 una de les games més amples de programari disponible entre els seus competidors.[2]
El dissenyador principal del maquinari del C128 va ser Bill Herd, que havia treballat en el Plus/4. Els altres enginyers de maquinari van ser Dave Haynie i Frank Palaia, mentre la feina de disseny de l'IC va ser feta per Dave DiOrio. El sistema de programari principal del Commodore va ser desenvolupat per Fred Bowen i Terry Ryan, mentre el subsistema del CP/M va ser desenvolupat per Von Ertwine.[3]