Cosificació sexual
deshumanització sexual vers les dones / From Wikipedia, the free encyclopedia
La cosificació sexual és el fet de considerar l’altre com un objecte i font de gratificacions per a un mateix. Aquesta pràctica es basa en una relació de desigualtat, exempta d’empatia i de reconeixement de l’altre com a persona i subjecte amb drets i sentiments. La persona que està en una situació de privilegi, obeint a una concepció de propietat i domini, se sent legitimada a tractar algú de manera coercitiva, i com a ésser subordinat, per a benefici propi. Aquesta creença quant a les dones, tan present en la pornografia i en la publicitat, és a l’arrel de molts delictes sexuals. Rita Laura Segato, que assegura que la cosificació i la mentalitat extractivista és el fonament del poder patriarcal, ha desenvolupat el concepte de pedagogia de la crueltat, que defineix de la següent manera: «Anomeno pedagogies de la crueltat tots els actes i pràctiques que ensenyen, habituen i programen els subjectes per a transmutar el que és viu i la seva vitalitat en coses». Segato assenyala que el tràfic de dones i l’explotació sexual són el paradigma de la pedagogia de la crueltat.[1]
La cosificiació ocorre quan es veu una persona com un objecte sexual atès que s'han separat els atributs sexuals i la bellesa física de la resta de la personalitat i existència com un individu, i han reduït els atributs a instruments de plaer per a una altra persona.[2] El concepte de cosificació sexual i, en particular, la cosificació de les dones, és una idea destacada en la teoria feminista i les teories psicològiques derivades del feminisme.[3][4] Moltes feministes consideren que la cosificació sexual és censurable i que té un paper important en la desigualtat entre gèneres.[5]
No obstant això, alguns feministes argumenten que l'augment en la llibertat sexual de dones i homes gai ha dirigit a un augment de la cosificació dels homes.[6][7][8][9]