Croades Bàltiques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Croades Bàltiques[1] o Croades del Nord[2] van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de segle xii, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Croades | |||
---|---|---|---|
Els Cavallers de l'Orde Teutònic a Pskov l'any 1240. Imatge de la pel·lícula de Sergei Eisenstein Alexander Nevsky. | |||
Tipus | Guerra santa | ||
Data | segles xii i xiii | ||
Lloc | Estònia, Letònia, Lituània i Prússia | ||
Resultat | Els pobles pagans foren derrotats, convertits, ocupats militarment i, en algunes ocasions, massacrats. | ||
Bàndols | |||
|
El seu començament oficial va ser la crida del Papa Celestí III el 1195, si bé que els regnes germànics i escandinaus que ja havien estat convertits al catolicisme havien començat a guerrejar contra aquestes poblacions abans d'aquesta data. El conflicte es va perllongar fins al començament del segle xiv; com en bona part de les altres croades, els seus participants es desviaren del seu objectiu original i acabaren lluitant per parcelar el territori conquerit entre els ordes militars que els havien capitanejat, enfrontant-se també als Estats rus i polonès. La fundació de l'Estat de l'Orde Teutònic, de parla alemanya, a Prússia va ser el principal resultat de les croades bàltiques, i l'origen de la Prússia germànica (Preußen).
Les campanyes més destacades van ser les croades livoniana i prussiana. Algunes d'aquestes guerres es van anomenar croades durant l'edat mitjana, però d'altres, inclosa la majoria de les sueques, van ser batejades per primera vegada per historiadors nacionalistes romàntics del segle xix. No obstant això, el papa Alexandre III va autoritzar les croades contra els estonians, però també contra "altres pagans d'aquestes parts" a la butlla Non parum animus noster, el 1171 o el 1172.[3]