Daixnak
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921). El partit fou fundat el 1890 i reclamava justícia social, democràcia i autodeterminació per als armenis; fou ben aviat influent entre la diàspora. Va perdre el poder al desembre de 1920 i fou prohibit pel govern comunista d'Armènia (i després per la Unió Soviètica) des del 1921.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | ARF | ||||
Tipus | Partit polític armeni | ||||
Ideologia política | Socialdemocràcia, Gran Armènia | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | 1890 | ||||
Fundador | Christapor Mikaelian (en) , Stepan Zorian (en) i Simon Zavaryan (en) | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Internacional Socialista Segona Internacional (1907–1916) Congrés Nacional Armeni (1917) (1917–1917) Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
Membres | 32.000 (2007) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Hrant Markarian | ||||
Propietari de | |||||
Afiliació nacional | Aliança Armènia Aliança 8 de març (Líban) | ||||
Afiliació europea | Internacional Socialista | ||||
Diputats | 11 / 107 | ||||
Artsakh | 3 / 33 | ||||
Líban | 3 / 128 | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.arfd.am | ||||
Restablert el 1989, fou prohibit el desembre de 1994 quan era el principal partit d'oposició. El 1998, després de la dimissió del president Levon Ter-Petrosian, la seva prohibició fou anul·lada i va participar en el nou govern del president Robert Kotxarian amb dos ministres, i encara avui (2004) té al govern un ministre.
Entre els anys 1975 i 1987, els Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni (CJGA) van ser la branca militar de la Federació Revolucionària Armènia (FRA).[1] Aquest fet es va fer patent ja el maig de 1976, quan un membre dels CJGA va ser assassinat quan la seva pròpia bomba va esclatar a la seu de la FRA a París.[2] Es va confirmar quan el politòleg francès Gaïdz Minassian va aconseguir el permís per consultar els arxius de la FRA per realitzar la seva tesi doctoral.[3] En diverses ocasions, els diaris oficials de la FRA, als Estats Units, França i al Líban, van justificar la lluita armada,[4] publicant comunicats oficials dels CJGA.[5] Aquesta elecció tenia profundes arrels en la història de la FRA: el partit ja havia utilitzat el terrorisme diverses vegades, tant contra l'Imperi Otomà com contra armenis contraris a la seva política, essent el més famós el cas de l'assassinat de Bedros Kapamaciyan, alcalde de Van, el desembre de 1912, i el de l'arquebisbe Leon Tourian, el 24 de desembre de 1933.[6]