Deisme
concepte de divinitat en absència de religió / From Wikipedia, the free encyclopedia
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.[1] Els deistes arriben a la creença en un Déu a través de la raó i les experiències personals, no a través de la fe o una revelació.[2] El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii,[3] i al llarg del segle i també durant el segle xviii, el deisme va tenir molta força al Regne Unit, França i els Estats Units.[4] La figura deista s'exemplificà especialment en la figura del Deus ex machina il·lustrat: Déu com a màquina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creació del Món.[5][6][7][8][9][10] El deisme també es defineix com la creença en l'existència de Déu basant-se només en el pensament racional, sense recolzar-se en arguments de religions revelades o autoritat religiosa.[5][6][7][8][9] El deisme emfatitza el concepte de teologia natural, és a dir, que l'existència de Déu es revela a través de la natura.[5][6][7][8][10]
En general, un deista és aquella persona que assegura l'existència d'almenys una divinitat, però no necessàriament practica una religió i nega la intervenció divina al món.[2] En aquest cas, els qui segueixen el deisme creuen en una deïtat creadora, però que no s'involucra en cap àmbit.[3]
Hi ha una variant del deisme de la forma llatina Deus otiosus («déu inactiu»). Aquest concepte és emprat per descriure la creença en un déu creador, però que en algun moment es retira i deixa d'involucrar-se en la seva creació, cosa que constitueix un principi central per al deisme. Està difós àmpliament a Àfrica, Melanèsia i Amèrica del Sud.[4]