Desforestació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La desforestació és un procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Està directament provocada per l'acció humana sobre la natura, principalment a conseqüència de les talles realitzades per la indústria fustera, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles amb pràctiques com l'artigatge.
Per a altres significats, vegeu «desforestació (informàtica)». |
En els països més industrialitzats, es produeixen altres agressions, com la pluja àcida, que comprometen la supervivència dels boscos, situació que es vol controlar mitjançant l'exigència de requisits de qualitat per als combustibles, com la limitació del contingut de sofre.
En els països menys industrialitzats, les masses boscoses es redueixen any rere any, mentre que en els països industrialitzats s'estan recuperant gràcies a les pressions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turístics i llocs d'esbarjo.
Mentre que la tala d'arbres de la selva tropical atreu cada vegada més l'atenció, els boscos secs tropicals s'estan perdent en una taxa substancialment major, sobretot com a resultat de les tècniques emprades de tala i crema per a ser reemplaçades per cultius. La pèrdua de la biodiversitat es correlaciona generalment amb la tala d'arbres.
El primer pas negatiu cap a l'erosió artificial de la natural la realitzem els humans quan dúiem a terme accions tendents a alterar i destruir la vegetació natural per ajustar-nos a les necessitats humanes. En paraules de l'autor J.A. Gallego Serna, altres causes que incideixen en els fenòmens erosius són: el pasturatge abusiu, la rompuda de terrenys amb excessius pendents i el mal ús de les tècniques agrícoles.[1]
Quan el sòl es queda sense coberta vegetal el seu procés de destrucció és simple. Durant les estacions seques el vent arrossega les capes de sòl fèrtil, molts cops en forma de tempestes de pols. De la mateixa forma, durant les estacions plujoses, l'aigua és l'encarregada d'arrossegar la superfície del sòl des dels vessants de les muntanyes cap als plans i pantans. Així, l'escorriment va realitzant esquerdes i a poc a poc forma rases i barrancs, que a la vegada augmenten l'erosió.
Dels fets exposats s'extreu que a Espanya es pot deduir que més del 25% de la superfície del territori Nacional (13.034,682 hectàrees) sofreixen fenòmens greus d'erosió. A aquesta superfície se n'ha d'afegir altres, (13.923.342 hectàrees) més del 27% del sòl del país, que ja està sent afectat per l'erosió moderada. La conclusió és que més del 50% del territori espanyol es veu afectat de forma important per l'erosió.[1]