Diftèria
malaltia infecciosa / From Wikipedia, the free encyclopedia
La diftèria (del grec διφθέρα, «membrana») és una infecció causada pel bacteri Corynebacterium diphtheriae (bacil de Klebs-Löffler).[1]
Tipus | malaltia bacteriana primària, infecció per Corynebacterium i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | mal de coll, febre, tos de gos, amigdalitis, insuficiència cardíaca, neuropatia perifèrica, pseudomembrana i inflor |
Exàmens | prova d'Elek, cultiu microbiològic i exploració física |
Tractament | antibiòtic, traqueotomia i antitoxina |
Medicació | |
Patogènia | |
Transmissió patògena | transmissió aèria i transmissió per secrecions respiratòries |
Causat per | Corynebacterium diphtheriae |
Classificació | |
CIM-11 | 1C17 |
CIM-10 | A36 |
CIM-9 | 032 |
CIAP | R83 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 3122 |
MedlinePlus | 001608 |
eMedicine | 782051, 215100, 1204017 i 963334 |
MeSH | D004165 |
Orphanet | 1679 |
UMLS CUI | C0012546, C0010153 i C1301422 |
DOID | DOID:11405 |
La majoria de les infeccions són asimptomàtiques o tenen un curs clínic lleu, però en alguns brots la taxa de letalitat s'acosta al 10%.[2] Les diferents soques de C. diphtheriae són la principal causa de la variabilitat de la letalitat,[1] ja que la letalitat i els mateixos símptomes són causats per l'exotoxina produïda pels bacteris.[2] La mort es produeix entre un 5% i un 10% dels diagnosticats.[1]
Els signes i símptomes poden variar de lleus a greus,[2] i solen començar de dos a cinc dies després de l'exposició.[1] Els símptomes sovint es desenvolupen gradualment, començant amb mal de coll i febre.[2] En casos greus, es desenvolupa un pegat gris o blanc a la gola,[1][2] que pot bloquejar les vies respiratòries i crear una tos «bordant» semblant a la que s'observa al crup.[2] El coll també pot inflar-se en part a causa de l'ampliació dels ganglis limfàtics facials.[1] La diftèria també pot afectar la pell, els ulls o els genitals i pot causar complicacions,[1][2] com ara miocarditis (que per si mateixa pot provocar una freqüència cardíaca anormal), inflamació dels nervis (que pot provocar paràlisi), problemes renals i problemes hemorràgics deguts a nivells baixos de plaquetes.[1]
La diftèria se sol transmetre entre persones per contacte directe, per l'aire o per contacte amb objectes contaminats.[1][3] També és possible la transmissió asimptomàtica i la infecció crònica.[1] El diagnòstic sovint es pot fer a partir de l'aparició de la gola amb confirmació per cultiu microbiològic.[2]
La infecció prèvia pot no protegir contra la infecció.[2] Una vacuna contra la diftèria és eficaç per a la prevenció i està disponible en diverses formulacions.[1] Es recomanen tres o quatre dosis, administrades juntament amb la vacuna contra el tètanus i la vacuna contra la tos ferina, durant la infància.[1][4] Es recomanen dosis addicionals de la vacuna contra la diftèria i el tètanus cada deu anys.[1] La protecció es pot verificar mesurant el nivell d'antitoxina a la sang.[1] La diftèria es pot prevenir en les persones exposades, així com tractar-se amb els antibiòtics eritromicina o benzilpenicil·lina.[1] De vegades es necessita una traqueotomia per obrir les vies respiratòries en casos greus.[2]
L'any 2015, es van notificar oficialment 4.500 casos a tot el món, per sota dels gairebé 100.000 de l'any 1980.[5] Es creu que es van produir al voltant d'un milió de casos a l'any abans de la dècada del 1980.[2] Actualment, la diftèria es produeix amb més freqüència a l'Àfrica subsahariana, l'Índia i Indonèsia.[2][6] L'any 2015, va provocar 2.100 morts, per sota dels 8.000 de 1990.[7][8] A les zones on encara és comú, els nens són els més afectats.[2] És rar al món desenvolupat a causa de la vacunació generalitzada, però pot ressorgir si les taxes de vacunació disminueixen.[2][9] Als Estats Units d'Amèrica, es van notificar 57 casos entre 1980 i 2004.[1]
La malaltia va ser descrita per primera vegada al segle v aC per Hipòcrates.[1] El bacteri va ser identificat l'any 1882 per Edwin Klebs.[1]