Digui, digui...
From Wikipedia, the free encyclopedia
El curs multimèdia Digui, digui... publicat l'any 1984 per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va néixer amb l'objectiu de facilitar l'ensenyament del català a la població adulta no catalanoparlant.
Els materials es van elaborar en diferents suports: llibres, cassets d'àudio i vídeo. També es van adaptar per ser utilitzats en diferents mitjans de comunicació: televisió, ràdio i premsa. Els materials del curs es van organitzar en dos nivells d'aprenentatge.[1]
L'èxit del Digui, digui... com a recurs per aprendre català es basava, sobretot, en un seguit de qualitats:
- Feia servir diàlegs “autèntics” (o versemblants) i contextualitzats com a model de llengua a partir del qual es demana a l'aprenent que respongui, imiti, analitzi...
- Els exercicis i activitats de classe també estaven basats en situacions reals o versemblants de comunicació, la qual cosa feia que les classes fossin més interessants i es reforçava la motivació de l'aprenent.
- Contenia una gran varietat de materials flexibles adaptables a les necessitats dels aprenents. Era, alhora, un mètode per a autoaprenents o un mètode per a l'aula.
- Va aplicar el que en aquell moment eren tècniques modernes d'ensenyament de segones llengües, com ara:
- Promoure l'ús actiu de la llengua estrangera a classe com a tècnica d'aprenentatge.
- Fer que el professor fos un dinamitzador i no l'eix central de totes les activitats. El protagonisme era de l'aprenent.
- Facilitar que els aprenents sovint treballessin per parelles o amb grups, la qual cosa els permetia ser ells mateixos i que s'expressessin de manera individualitzada.[2]