Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.^[1] Està situada a la confluència de l'Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya.^[2][3]

Dijon

Localització
47° 19′ 23″ N, 5° 02′ 31″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Borgonya-Franc Comtat
Departament	Costa d’Or
Capital de	Borgonya Canto de Dijon-7 Dijon Métropole (en) Canto de Dijon-8 Borgonya-Franc Comtat Ducat de Borgonya Costa d’Or Districte de Dijon Canto de Dijon-2 (2015–) Canto de Dijon-1 (2015–) Canto de Dijon-3 (2015–) Canto de Dijon-5 (2015–) Canto de Dijon-4 (2015–) Canto de Dijon-6 (2015–)
Població humana
Població	159.346 (2021) (3.831,35 hab./km²)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Dijon unitat urbana de Dijon
Superfície	41,59 km²
Banyat per	Ouche, Suzon, Canal de Bourgogne (en) i Kir Lake (en)
Altitud	220 m-410 m
Limita amb	Chenôve Bellefond Asnières-lès-Dijon Chevigny-Saint-Sauveur Fontaine-lès-Dijon Corcelles-les-Monts Plombières-lès-Dijon Ahuy Saint-Apollinaire Longvic Talant Sennecey-lès-Dijon Ruffey-lès-Echirey Quetigny Neuilly-Crimolois
Dades històriques
Esdeveniment clau 8 setembre 1513 setge de Dijon
Patrocini	Benignus of Dijon (en)
Organització política
• Alcalde	François Rebsamen (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	21000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard hora d'estiu d'Europa Central, horari d'estiu UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Praga Irkutsk Białystok Malines Xauen Dakar York (1953–) Dallas (1957–) Magúncia (1958–) Volgograd (1959–) Skopje (1961–) Reggio de l’Emília (1963–) Cluj-Napoca (1965–) Pécs (1966–) Opole (2009–) Guimarães (2016–)
Lloc web	dijon.fr

Economia

És un centre tradicionalment comercial de productes agrícoles (vins), més tard s'hi desenvolupà la indústria (metal·lúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció).^[4]

Curiositats

També hi ha un centre d'ensenyament superior: la Universitat de Dijon, fundada el 1722.^[5] També és un important nus de comunicacions ferroviàries. Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame (ss XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart,^[6] la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gòtica, amb una cripta del s. XI i un campanar del s. XIX, i les esglésies de Saint-Jean (s. XV), Saint-Michel, gòtica amb façana renaixentista, i Sainte-Anne (s. XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels ss XIV-XVI, com l'Hôtel de Chabellan (s. XV), el palau de justícia (ss XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (ss XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya. Durant la revolució comercial del s. XI assolí una gran importància a causa de la seva situació. En temps de Robert el Piadós fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital.^[7] El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa. La ciutat és coneguda a nivell internacional gràcies a la famosa mostassa de Dijon.

Catedral de Sant Benigne a Dijon

Educació

• Burgundy School of Business

Fills nadius

• Simon Foucher (1644-1696), canonge i filòsof
• Michel Benoist (1715-1774) missioner jesuïta
• Jacques-Reine Paris (1795-1847) compositor musical
• Charles Bernard Desormes (1777-1862), químic
• Roger Guillemin (1924) neurocirurgià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977.
• Jacques Sauvageot (1943) polític, un dels tres líders estudiantils durant els fets del maig del 68.
• Esteban de La Madelaine (1801-1868), escriptor i músic.

Ciutats agermanades

Amb motiu de la seva situació de punt de passada a França, Dijon es beneficia d'una tradició d'intercanvis, que s'ha concretat amb agermanaments amb les ciutats següents:^[8]

Praga

• York, Regne Unit, any 1953
• Dallas, Estats Units d'Amèrica, any 1957
• Magúncia, Alemanya, any 1958
• Volgograd, Rússia, any 1960
• Skopje, Macedònia del Nord, any 1961
• Reggio de l'Emília, Itàlia, any 1963
• Cluj-Napoca, Romania, any 1965
• Pécs, Hongria, any 1966
• Opole, Polònia, any 2009
• Guimarães, Portugal, any 2011
• Chefchaouen, Marroc, any 2016
• Praga, República Txeca, any 2016
• Dakar, Senegal, any 2017

• 
  York
• 
  Dallas
• 
  Magúncia
• 
  Skopje
• 
  Reggio de l'Emília
• 
  Pécs
• 
  Opole

Referències

1. «Dijon». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2022].
2. Hourihane, Colum. The Grove Encyclopedia of Medieval Art and Architecture (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 290. ISBN 978-0-19-539536-5.
3. Genin, Brigitte; Chauvin, Christian; Ménard, Françoise. Cours d'eau et indices biologiques: pollution, méthodes, IBGN (en francès). Educagri Editions, 2003, p. 135. ISBN 978-2-84444-272-7.
4. Ripol, Marc; BORRAZ, May; CANALSOLER, Jordi; LÁZARO, Fernando; Otros. Europa a tu aire. 80 rutas sobre ruedas (en castellà). Alhenamedia, 2021-06-02. ISBN 978-84-18086-20-5.
5. Ligou, D.; Falvey, J.F. «THE UNIVERSITY OF DIJON IN THE EIGHTEENTH CENTURY» (en anglès). Journal for Eighteenth-Century Studies, 3, 1, 01-10-2008, pàg. 47–58. DOI: 10.1111/j.1754-0208.1980.tb00442.x.
6. Kibler, William W.; Zinn, Grover A. Routledge Revivals: Medieval France (1995): An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2017-07-05, p. 296. ISBN 978-1-351-66566-7.
7. Ferguson-Kosinski, Laverne; Price, Darren. Europe by Eurail 2015: Touring Europe by Train (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-11-04, p. 139. ISBN 978-1-4930-1636-5.
8. «Villes partenaires». Arxivat de l'original el 16 de setembre 2017. [Consulta: 15 setembre 2017].