Dun (topònim)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica. Originàriament volia dir ciutadella, fortalesa, zona fortificada i, de forma secundària, turó, pujol.[1] Es troba en gal sota la forma dunon o més aviat dūnon (amb una U llarga[2]) en forma nominativa, essent-ne el radical duno-,[3] o llatínitzat en dunum, dùn o dún en gaèlic i din en gal·lès i en bretó (cf. Dinan). La forma protocelta és *Dūno-,[4] que dona el grec δοῦνον i està relacionat en darrera instància amb l'anglès town, ciutat.[5]
Es tracta d'un dels termes més comuns de la toponímia europea[2] i es retroba igualment en els textos relacionats amb la mitologia celta, especialment per a designar la residència de déus o herois. Actualment, el mot pertany al vocabulari arqueològic com a terme genèric per a designar petits bastions, enclavaments o brochs a Escòcia, com a subgrup dels oppidums. En alguns indrets, semblen haver estat bastits a dalt de crags o monticles favorables, especialment al sud del Fiord de Clyde i del Fiord de Forth.