Dèmer
riu de Bèlgica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Dèmer és un afluent del Dijle que neix a Ketsingen, un poble de la ciutat de Tongeren de la província del Limburg a Bèlgica. Els principals ciutats regades pel riu són Bilzen, Hasselt, Zichem, Diest i Aarschot.[1] És un típic riu meandrós de plana amb forts canvis de caball per temps de pluja.[2][3]
| |||||
Tipus | Riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 60 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Bèlgica | ||||
Localització | Ketsingen | ||||
Final | |||||
Cota final | 8 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Rotselaar (Bèlgica) | ||||
Localització | el Dijle a Werchter | ||||
Desembocadura | Dijle | ||||
| |||||
Afluent | Gete, Herk, Winge, Slangbeek (en) , Mangelbeek (en) , Zwarte Beek (en) , Dieperbeek (en) , Winterbeek (en) , Munsterbeek (en) , Velp (en)
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 95 () km | ||||
Travessa | Bèlgica | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 2.200 km² | ||||
El nom del riu provindria de dos arrels cèltics: tam que significa fosc i ara que significa aigua.[4] Ja al 870 es parla del riu al tractat de Meerssen, quan el riu va formar la frontera quan Carlemany havia de partir el seu territori als seus fills. Era navegable a l'edat mitjana, però va perdre el seu rol de via navegable, tot i que el tram des de Diest cap a l'aiguabarreig amb el Dijle continua ser catalogat com navegable.[5] La vall del riu conté molts aiguamolls i boscos pantanosos, un terra poc idoni per a l'agricultura. El riu es va canalitzar en molts trams als segle xix. Des de principi del segle xx s'hi executen projectes per a renaturalitzar-lo.