El Torín
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural. El Torín va ser tancada l'any 1923 i enderrocada el 8 d'abril de 1946.[1]
El Torín | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Plaça de toros | |||
Construcció | juliol 1834 | |||
Clausura | 23 setembre 1923 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Barceloneta (Barcelonès) | |||
| ||||
La seva construcció substituí la primera plaça de braus de Barcelona, de fusta i amb capacitat per a 14.000 espectadors, que es va construir a petició reial per a la visita de Carles IV de 1802.
Para el caso de nuestro incipiente coso taurino, y siguiendo a Amat i Cortada, el 20 de junio se recibió de Madrid la noticia de que había que construir un toril para diversión de los monarcas y la corte durante su estancia en la ciudad.[2][3]
El Torín fou obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona, que tenia autorització per celebrar corrides de toros amb la condició de destinar part de la recaptació a finalitats benèfiques, segons una Reial Cèl·lula de Ferran VII de 1827.[1] Es va construir en una mica més de dos mesos[1] als terrenys on havia estat l'escorxador de la ciutat.[4]
L'any 1835, just un any després de la inauguració, s'hi van produir uns greus incidents a causa d'una corrida nefasta que no va agradar als espectadors. Molts van sortir al carrer i es van dirigir a La Rambla. El grup de gent va créixer, nodrit de descontents de tota mena, i la manifestació va adquirir un caràcter anticlerical. Es van cremar convents i aquella nit van morir 10 frares.[5] Hom ha considerat aquest fet com l'espurna que va provocar la Crema de convents a Barcelona de 1835.[6] Per a un fet d'aquesta gravetat es van argumentar excuses com la d'uns toros massa mansos: (Van sortir sis toros/que van ser dolents/Això fou la causa/ de la crema de convents). En realitat, la causa principal era l'alineació històrica de l'Església amb els sectors més reaccionaris de la societat que van cristal·litzar en les bullangues i en la desamortització.[7]
El resultat d'aquests incidents va ser el tancament de la plaça fins a finals del 1841,[8][4] i que poc després es fes famosa una cançó popular que resumeix els fets:
El dia de Sant Jaume |
El Torín va ser l'escenari per la sèrie de pintures sobre temes taurins que va pintar Ramon Casas (1866-1932).[9] En aquesta plaça es va iniciar, ja al segle xix, la tradició d'acompanyar les ovacions del públic amb música.[10]
La darrera corrida va ser el 1923,[4] i el 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.[11]