Epididimitis
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'epididimitis, en medicina, fa referència a la inflamació de l'epidídim, una estructura situada a la part posterior del testicle, en la qual els espermatozoides s'emmagatzemen i maduren.[1]
Tipus | malaltia dels òrgans genitals masculins, malaltia infecciosa, malaltia inflamatòria, malaltia de l’epidídim, símptoma del sistema reproductor i malaltia |
---|---|
Especialitat | urologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | N45.0 |
CIM-9 | 604 |
CIAP | Y74 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 4342 |
MedlinePlus | 001279 |
eMedicine | med/704 radio/261 emerg/166 |
Patient UK | epididymo-orchitis-pro |
MeSH | D004823 |
UMLS CUI | C0014534 |
DOID | DOID:9402 |
Generalment, l'epididimitis es caracteritza per ser aguda o crònica. Si és aguda, l'aparició del dolor testicular sol anar acompanyat d'inflamació, envermelliment i tumefacció a l'escrot. Pel que fa a la crònica, el dolor pot ser l'únic símptoma. El dolor testicular en un o dos testicles pot variar de lleu a greu. El dolor és sovint cíclic i pot durar des de menys d'una hora a diversos dies.[2]
L'epididimitis és la causa més freqüent de dolor escrotal agut en els adults. A diferència dels homes que tenen la torsió testicular, el reflex cremastèric (elevació del testicle en acariciar la cara interna de la cuixa superior) no s'altera. Si el diagnòstic no és del tot clar en la història del pacient i l'examen físic, una ecografia Doppler pot confirmar un augment del flux de sang cap a l'epidídim afectat (a diferència de la torsió testicular es caracteritza per isquèmia). Si la inflamació s'estén al testicle, el trastorn pot ser reclassificat com orquiepididimitis o epididimoorquitis.
La inflamació de l'epidídim pot afectar també el canal inguinal i, a conseqüència apareixen símptomes similars als d'una hèrnia inguinal. Tot i així, les hèrnies inguinals generalment no són doloroses, i la inflamació, que sovint produeixen, desapareix en estar estirat; això no passa amb l'epididimitis.
El tractament pot incloure medicaments per al dolor, AINE i elevació (suspensoris).[3] Els antibiòtics recomanats en aquells que són joves i sexualment actius són ceftriaxona i doxiciclina.[3] En els altres casos es poden utilitzar les fluoroquinolones.[3] Les complicacions inclouen infertilitat i dolor crònic.[3] Es veuen afectats més de 600.000 persones per any als Estats Units en edats compreses entre els 15 a 35 anys.[4]