Ernest Maragall i Noble
escultor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.[1]
L'Empordà, obra d'Ernest Maragall a Barcelona | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Ernest Maragall i Noble 3 novembre 1903 Barcelona |
Mort | 1991 (87/88 anys) Caracas (Veneçuela) |
Dades personals | |
Formació professional | Escola Superior dels Bells Oficis |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Art | Escultura |
Família | |
Fills | Julio Maragall |
Pares | Joan Maragall i Gorina i Clara Noble i Malvido |
Germans | Guillem Maragall i Noble, Raimon Maragall i Noble, Eulàlia Maragall i Noble i Jordi Maragall i Noble |
Fill del poeta Joan Maragall, va començar els estudis d'Arquitectura passant a continuació a l'Escola de Bells Oficis, dirigida pel pintor Francesc d'Assís Galí, la seva estada en aquesta escola també va ser curta, ja que durant el mandat del general Primo de Rivera, la va manar clausurar.
El seu aprenentatge es va realitzar al taller de l'escultor Josep Llimona, fent llargs viatges d'estudi per Itàlia i una estada a París.
Després d'una primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona, s'instal·la a París entre els anys 1928 i 1933, on fa amistat amb Apel·lels Fenosa, Picasso, Joan Rebull i Aristides Maillol, entre altres.
Durant la guerra civil espanyola, es trasllada amb la seva família a Caracas d'on era originària la seva esposa, ocupa el càrrec de professor de l'Escola d'Arts Plàstiques, així com l'any 1938 el de delineant al ministeri d'Obres Públiques de Veneçuela.
Va tenir un gran èxit a la seva "segona pàtria" com ell la nomenava, on va realitzar grans encàrrecs públics i privats, sense perdre mai la seva relació amb Barcelona.