Escúter
tipus de motocicleta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un escúter és una motocicleta de quadre obert, generalment de roda petita, que té el motor i els òrgans de transmissió a l'interior d'un carenat que suporta el seient i una base que permet de posar-hi els peus.[1] El nom prové de l'anglès "scooter" (patinet), ja que els primers, construïts a Anglaterra, eren bàsicament patinets reforçats proveïts d'un petit motor.[2]
Determinats elements del disseny dels escúters han estat presents en algunes de les primeres motocicletes, i ja abans de 1914 se n'havien fabricat d'identificables com a tals. L'evolució de l'escúter continuà a Europa i els EUA durant el període d'entreguerres, però la popularitat universal d'aquesta mena de vehicles data de la postguerra immediata a la Segona Guerra Mundial, amb l'aparició dels primers models de Vespa i Lambretta, creats per a proporcionar transport personal de baixa potència (motors de 50 a 250 cc). El disseny original és encara àmpliament emprat en aquest sector. Els maxi-scooters, amb motors de 250 a 800 cc, s'han desenvolupat per als mercats occidentals.
Els escúters són populars per al transport personal, en part degut al seu baix cost de compra i manteniment i a avantatges com ara la seva facilitat d'aparcament i capacitat d'emmagatzematge. Els requisits per a la llicència de conducció són més fàcils i menys costosos que els dels cotxes a la majoria de països, i l'assegurança és generalment més barata.