![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Stazione_Centrale_front_view%252C_Milan%252C_Italy_%25289474185594%2529.jpg/640px-Stazione_Centrale_front_view%252C_Milan%252C_Italy_%25289474185594%2529.jpg&w=640&q=50)
Estació Central de Milà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Estació Central de Milà (en italià: Milano Centrale, en llombard: Milan Centrala) és la principal estació de ferrocarril de Milà i una de les més importants d'Europa.[1] En superfície és la més gran d'Europa, amb 24 andanes.[1][2]
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
![]() Vista de l'estació | ||||
Informació general | ||||
Zona tarifària | Mi1 (en) ![]() ![]() | |||
Adreça | Piazza Duca d'Aosta, s/n | |||
Municipi | Milà (Itàlia) ![]() | |||
Serveis | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Operador | Trenitalia FERROVIENORD SBB-CFF-FFS Deutsche Bahn SNCF Renfe OBB | |||
Propietari | Rete Ferroviaria Italiana Grandi Stazioni | |||
Nombre vies | 24 | |||
Data obertura | 1 de juliol de 1931 | |||
Passatgers | 120 milions per any | |||
Línies i serveis | ||||
Servei ferroviari | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Enllaços | ||||
Intercanvis | ![]() Estació de metro Centrale FS ![]() | |||
![]() | Autobús urbà / interurbà | |||
![]() | Tramvia de Milà | |||
![]() | Troleibús de Milà | |||
| ||||
Nom en la llengua original | (it) stazione di Milano Centrale ![]() | |||
Dades (Edifici) | ||||
Tipus | noWD | |||
Part de | noWD | |||
Arquitecte | Ulisse Stacchini ![]() | |||
Construcció | 1931 ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en funcionament ![]() | |||
Altitud | 132 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Localització | noWD | |||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
És una estació terminal i va ser oficialment inaugurada l'any 1931 per tal de reemplaçar l'antiga estació central de 1864, la qual va ser una estació de trànsit i no tenia capacitat per albergar nou tràfic després de l'obertura del túnel de Simplon el 1906. L'estació està connectada a la xarxa del tren d'alta velocitat amb les principals ciutats italianes i amb la xarxa convencional de ferrocarril amb Bolonya, Torí, Venècia, Gènova, Domodossola, Chiasso i Lecco.
L'estació va ser dissenyada per l'arquitecte Ulisse Stacchini (1871-1947).[3] Va subir una reforma important de 2005 a 2010 durant la qual els elements històrics van ser restaurats i l'edifici va ser adaptat a l'evolució de les necessitats dels passatgers. L'antiga «Galleria delle Carrozze» que servia per al trànsit d'autos privats i taxis es va tancar i va ser transformat en una plaça cobert per a vianants.[1]