Estesícor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Estesícor (en grec antic: Στησίχορος, llatí: Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el segle vii i el segle vi aC; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys. Era un dels anomenats Nou poetes lírics.[1]
Nom original | (grc) Στησίχορος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 630 aC Metaure |
Mort | 555 aC (74/75 anys) Catània (Sicília) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Ameristos |
Estesícor és conegut per les seves narracions en versos lírics i per les tradicions que circularen sobre la seva vida, com haver estat encegat per Helena de Troia després que l'ofengués amb una de les composicions, i més tard haver recobrat la vista després d'haver-se retractat en una nova composició, intitulada Palinòdia (d'aquí l'expressió comuna cantar la palinòdia 'desdir-se, retractar-se').[2]