Eulàlia de Mèrida
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eulàlia de Mèrida, d'acord amb l'hagiografia, fou una noia hispanoromana cristiana, martiritzada a Mèrida, capital de la Lusitània durant la persecució de Dioclecià, al final del segle iii.[1] La seva història es basa en el llibre tercer del Peristephanon d'Aureli Climent Prudenci, que li dedicà un himne a la santa i que possiblement es basa en una passio ja perduda. Tot i la fantasia que acompanya la descripció del martiri, és possible que ornamenti el fet real d'una noia de Mèrida; el seu culte, ja documentat el 350, fa versemblant la seva existència.
«Santa Eulàlia de Mèrida» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Santa Eulàlia de Mèrida (desambiguació)». |
Pintura del Mestre de Messkirch, ca. 1530 | |
Nom original | (es) Eulalia de Mérida |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Eulalia, del grec "ben parlada" 290 Augusta Emèrita |
Mort | 10 desembre 304 (13/14 anys) Augusta Emèrita |
Causa de mort | Decapitació |
Sepultura | Catedral d'Oviedo |
Període | Imperi Romà |
Verge i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Grega |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 10 de desembre |
Iconografia | Jove amb palma de martiri, colom, estaca, creu en forma d'aspa |
Patrona de | Mèrida, Oviedo (fins al segle xix), Berga |
Amb el temps, la seva llegenda, traslladada a Barcelona, va donar origen a la creació d'una figura inexistent, Santa Eulàlia de Barcelona,[2] amb una història similar, que és venerada com a patrona de la ciutat de Barcelona. És un cas de desdoblament de personalitat hagiogràfica.