Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Exèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet. L'exèrcit estava format per 10.000 homes d'infanteria, 1600 de cavalleria i 1000 de marina. No se'n sap gaire de quants homes formaven l'artilleria pero no passaven dels 700. En total eren 13.000 tropes regulars.[cal citació]
Ensenya de l'Exèrcit del Principat de Catalunya | |
Tipus | exèrcit de terra |
---|---|
Fundació | 9 juliol 1713 |
Dissolució | 13 setembre 1714 |
País | Principat de Catalunya |
Mida | 13.000 homes regulars |
Comandants | |
Comandant | Antonio de Villarroel y Peláez Mare de Déu de la Mercè |
Oficials destacats | Josep Bellver i Balaguer |
Guerres i batalles | |
Guerra de Successió Espanyola, setge de Barcelona i batalla de Talamanca | |
Cultura militar | |
Patró catòlic | Mare de Déu de la Mercè o de la Misericòrdia |
El mateix 9 de juliol de 1713 el Principat de Catalunya havia declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya,[1] sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol.[1] L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom,[2] així com dos vaixells per a la marina.[3]
La tendència inicial fou crear un "exèrcit de nacions", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials. L' objectiu de l'exèrcit era defensar el Principat, les institucions i la seva existència de la ofensiva borbònica que posaria fi al país.