Faiança
From Wikipedia, the free encyclopedia
La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant característic. La faiança és una de les tècniques més antigues i utilitzades en ceràmica. La faiança és una tècnica molt concreta de la ceràmica que no s'ha de confondre amb la terrissa, un terme genèric, o amb la porcellana, una altra tècnica ceràmica amb cobertura d'esmalt blanc.
No s'ha de confondre amb Faiença. |
Les primeres peces de ceràmica estannífera semblen haver-se produït a l'Iraq cap al segle ix;[1] els fragments més antics es van descobrir durant la Primera Guerra mundial, en el palau de Samarra, al nord de Bagdad. La tècnica fou posteriorment utilitzada a Egipte, on s'han trobat peces de collarets i restes de ceràmica elaborada amb faiança en tombes tan antigues com el període predinàstic d'Egipte, en les cultures Naqada (3500-3200 aC),[2] per passar a Pèrsia i l'Àndalus (estenent-se cap a tot l'estat espanyol) abans d'estendre's cap a Itàlia durant el Renaixement; cap al segle xvi arribà a Holanda i posteriorment a Anglaterra, França i altres països europeus.[3]