Flavi Renat Vegeci
escriptor romà del segle V / From Wikipedia, the free encyclopedia
Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del segle iv.
Nom original | (la) Publius Flavius Vegetius Renatus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle IV |
Mort | c. 450 (Gregorià) |
Funcionari | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura científica, domini militar, veterinària i ancient Latin literature (en) |
Lloc de treball | Antiga Roma |
Ocupació | escriptor, historiador, metge, poeta, militar, alt càrrec |
Període | Baix Imperi Romà |
Obra | |
Obres destacables
|
S'autodefineix com vir illustris et comes, que indica certa forma de noblesa i proximitat a l'emperador i va escriure el tractat De Rei Militaris Instituta, o Epitome Rei Militaris, dedicat a l'emperador Valentinià (Probablement Valentinià II) o Teodosi el Gran. Les seves fonts són Cató el censor (De Disciplina militari), Aule Corneli Cels, Sext Juli Frontí, Tarruntè Patern i constitucions imperials. És lleugerament anterior a la Notitia Dignitatum. El cognomen Renatus (tornat a néixer), potser implica una conversió tardana al cristianisme.
No es coneix la data exacta del seu naixement, ni el seu origen però s'especula que pot tenir relació amb Hispània, d'on provenia Teodosi pel seu nomen i per referències a la seva obra es pot establir una cronologia, com la deificació de l'emperador Gracià (al 383) i una anotació de Flavi Eutropi a un manuscrit seu data del 450.[1] Vegeci dedicà els seus escrits a l'emperador regnant, que no és directament citat a la seva obra.
Es coneixen dues obres seves: Epitome rei militaris, també conegut com a De re militari, famosa per la seva significació, i la menys coneguda, considerada marginal per alguns, Digesta Artis Mulomedicinae[2] sobre les malalties de muls i cavalls.[3]