Fossa (exogeologia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En astrogeologia, fossa (plural fossae, abr. FO) és una paraula llatina que significa «fossa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar una rasa genèrica o un canal.[1] S'utilitza habitualment en exogeologia per indicar una depressió allargada longitudinal, o una vall especialment llarga i rectilínia. Les fosses estan presents en els diversos cossos celestes en formacions agrupades (és el cas de les Tantalus Fossae, a prop d'Alba Patera, a Mart) o aïllades (com l'Aganippe Fossa, a l'oest d'Arsia Mons, també a Mart).
El terme fossa s'ha assignat a estructures d'aquest tipus presents a Mercuri, a Venus, a Mart, als satèl·lits Europa, Ganímedes, Dione, Encèlad, Rea, Tritó, als planetes nans Ceres i Plutó, i als asteroides (4) Vesta, (21) Lutècia i (162173) Ryugu.
El nom s'utilitza actualment per descriure algunes formacions presents a Tità (el satèl·lit principal de Saturn).