Francesc II de Bretanya
polític francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc II de Bretanya[1] (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya. Quart fill i únic fill supervivent de Ricard d'Étampes, fou comte titular d'Étampes i vivia a la cort de França quan va heretar el ducat de Bretanya i els comtats de Richmond i de Vertus.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1435 Château de Clisson (en) |
Mort | 9 setembre 1488 (53 anys) Couëron |
Causa de mort | Mort accidental (Caiguda d'un cavall ) |
Sepultura | Catedral de Nantes |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc (1458–1488) Comte |
Família | Casa de Dreux |
Cònjuge | Margarida de Bretanya Margarida de Foix (1471 (Gregorià)–) |
Parella | Antoinette de Maignelais |
Fills | Francesc I d'Avaugour ( Antoinette de Maignelais) Françoise de Maignelais (en) ( Antoinette de Maignelais) Anna de Bretanya ( Margarida de Foix) Antoine de Maignelais (en) ( Antoinette de Maignelais) François de Dreux (en) ( Margarida de Bretanya) Isabel de Bretanya ( Margarida de Foix) |
Pares | Ricard d'Étampes i Marguerite d'Orléans |
Germans | Marie de Bretagne (en) |
L'ordre de successió al tron de Bretanya havia estat modificat pel primer tractat de Guérande el 1365; per evitar tota discussió, fins i tot una nova crisi de successió, el duc Francesc I de Bretanya el va fer casar amb la seva filla gran Margarida de Bretanya, hereva segons la tradició anterior al tractat de Guérande.
Va accedir al tron el 1458 després de la mort dels seus cosins Francesc I i Pere II de Bretanya i del seu oncle Artur III de Bretanya, el conestable de Richemont.