Friedrich Hirzebruch (Hamm, 17 d'octubre de 1927 - Bonn, 27 de maig de 2012) va ser un matemàtic alemany que va treballar en els camps de la topologia, les varietats complexes i la geometria algebraica, i va ser una figura destacada de la seva generació.[1][2][3][4][5][6][7][8][9]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Friedrich Hirzebruch |
|
Naixement | (de) Friedrich Ernst Peter Hirzebruch 17 octubre 1927 Hamm (República de Weimar)
|
---|
Mort | 27 maig 2012 (84 anys) Bonn (Alemanya)
|
---|
Sepultura | Cementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 04″ N, 7° 04′ 56″ E |
---|
|
|
President European Mathematical Society |
---|
|
|
1990 – 1994 ← primer – Jean-Pierre Bourguignon → |
|
|
|
Formació | ETH Zürich (1949–1950) Universitat de Münster (1945–1950) |
---|
Tesi acadèmica | Über vierdimensionale Riemannsche Flächen mehrdeutiger analytischer Funktionen von zwei komplexen Veränderlichen (1950 ) |
---|
Director de tesi | Heinrich Behnke i Heinz Hopf |
---|
|
Camp de treball | Matemàtiques, topologia, varietat complexa, geometria algebraica i teoria de nombres |
---|
Lloc de treball | Bonn |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, professor de matemàtiques |
---|
Ocupador | Universitat de Bonn (1956–1993) Universitat de Princeton (1955–1956) Universitat de Münster (1954–1955) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1952–1954) Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1951–1952) |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Heinz Hopf |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Detlef Gromoll, Don Zagier, Egbert Brieskorn, Walter Neumann, Klaus Jänich, Eduardo Mendoza, Matthias Kreck, Friedhelm Waldhausen, Lothar Göttsche, Wolfgang Meyer, Bernhelm Booss, Ernst August Weiss, Jr., Klaus Lamotke, Winfried Scharlau, Wilhelm Schwartz, Ulrich Karras, Alois Scharf, Karl Mayer, Friedrich Hegenbarth, Karl Zelle, Franz Koll, Dietmar Arlt, Helmut Hamm, Hans Franke, Boudewijn Moonen, Reinhard Olivier, Erich Ossa, Bruce Hunt, Werner Meyer, Wilfried Hausmann, Rabe von Randow, Jürgen Brandenburg, Dieter Erle, Thomas Hofer, Dieter Bassendowski, Michael Gläser, Kang Zuo, Rolf Mulczinski, Jürgen Koehl, Jürgen Werner, Renate Vogt, Hanns Zeltinger, Hans Scheerer, Manfred Armbrust, Dimitrios Dais, Gerald Höhn, Karl-Heinz Knapp, Gerd Mitschke, Peter Flaschel, Klaus Truöl, Thomas Höfer i Michael Herttrich |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Ingeborg Spitzley |
---|
Pares | Fritz Hirzebruch i Martha Holtschmidt |
---|
|
|
|
Tanca
Va estudiar a la Universitat de Münster de 1945-1950, amb un any a l'ETH Zürich. A continuació, va tenir una posició en la Universitat d'Erlangen, seguit pels anys 1952-1954 a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Nova Jersey. Després d'un any a la Universitat de Princeton 1955-1956, va ser nomenat professor a la Universitat de Bonn, on va arribar a ser director de l'Institut Max Planck de Matemàtiques el 1981. Més de 300 persones van participar en la celebració del seu 80è aniversari a Bonn el 2007.
El teorema de Hirzebruch-Riemann-Roch (1954) per les varietats complexes va ser un avanç important i ràpidament va passar a formar part de la teoria fonamental entorn del clàssic teorema de Riemann-Roch. També va ser un precursor del teorema de l'índex d'Atiyah-Singer. El llibre de Hirzebruch Neue topologische Methoden in der algebraischen Geometrie (1956) va ser un text bàsic per als «nous mètodes» de la teoria de feixos en geometria algebraica complexa. Posteriorment va escriure articles fundacionals de la teoria K topològica amb Michael Atiyah, i va col·laborar amb Armand Borel en la teoria de les classes característiques. En la seva obra més tardana va donar una detallada teoria modular de les superfícies de Hilbert, en col·laboració amb Don Zagier.
Hirzebruch va ser membre estranger de nombroses acadèmies i societats, incloses l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia russa de les Ciències i l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Hirzebruch va morir el 27 de maig de 2012, als 84 anys.[10][11][12]