Fórmula de Gell-Mann-Nishijima
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons. Fou proposta originalment per Kazuhiko Nishijima i Tadao Nakano el 1953 i va portar a la introducció del concepte d'estranyesa (anomenada inicialment per Nishijima com a "càrrega eta" a partir del mesó eta).[1][2] El 1956, Murray Gell-Mann va proposar la fórmula independentment.[3] La versió moderna de la fórmula relaciona tots els nombres quàntics de sabor (isoespín amunt i avall, estranyesa, encant, bellesa i veritat) amb el nombre bariònic i la càrrega elèctrica.