Gran Guerra Pàtria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran Guerra Patriòtica[1][2][3] (en rus Великая Отечественная война, Velikaia Otetxestvénnaia voinà; de vegades anomenat Gran Guerra Pàtria) és el terme donat pels soviètics a la guerra contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial —la Guerra Germanosoviètica.[4] Forma part del Front Oriental.
Aquest article tracta sobre l'ús del terme Guerra patriòtica. Per a detalls sobre la campanya vegeu l'article Front Oriental. |
propaganda de la Unió Soviètica, historiografia i Segona Guerra Mundial | |
---|---|
Tipus | terme |
Epònim | Invasió francesa de Rússia |
Les repúbliques soviètiques van perdre aproximadament 27 milions de persones,[5] en una guerra que va iniciar amb la invasió nazi de la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, i va culminar amb la caiguda de Berlín el 3 de maig de 1945 a les mans de l'Exèrcit Roig.
La batalla de Stalingrad va suposar el punt d'inflexió de la Segona Guerra Mundial, el moment en què les tropes soviètiques, després de les derrotes inicials de l'Operació Barbarroja, van passar a l'ofensiva contra les Potències de l'Eix. De fet, la importància d'aquesta batalla s'aprecia en l'enorme quantitat de baixes d'ambdues parts, la destrucció total de la ciutat i les enormes pèrdues d'homes i material sofertes per la Wehrmacht; per això, la crítica històrica considera que la batalla de Stalingrad va ser la derrota militar més dura, i més decisiva, de l'Alemanya nazi, després de la qual la iniciativa en combat va correspondre a l'Exèrcit Roig. La Unió Soviètica va ser el país combatent que va suportar gairebé el 80% de l'atac dels països de l'Eix a Europa, de manera que la victòria a la batalla de Stalingrad i la consegüent contraofensiva van significar el començament de l'enfonsament de la màquina bèl·lica alemanya.
La maquinària de propaganda dels Aliats occidentals va esperar que es capitulés primer a la ciutat francesa de Reims el 8 de maig de 1945 davant l'alt comandament militar aliat, i només l'endemà, el 9 maig de 1945, es va procedir a la total rendició alemanya a Berlín, davant del comandament militar soviètic, per la qual la Unió Soviètica va decidir celebrar oficialment el Dia de la Victòria el 9 de maig.