Guerra dels Set Anys
From Wikipedia, the free encyclopedia
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia. La guerra també va tenir com a escenaris la costa d'Àfrica, el Carib i les Filipines. Hi van participar Prússia, Hannover, el Regne de Portugal i l'imperi colonial del Regne de la Gran Bretanya d'una banda, i l'Electorat de Saxònia, l'Arxiducat d'Àustria, el Regne de França, Rússia —fins a l'any 1762—, Suècia —des del 1757 fins al 1762— i Espanya —a partir del 1761—, de l'altra. Aquesta guerra va provocar més de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera primera Guerra Mundial.
Per a altres significats, vegeu «Guerra dels Set Anys (desambiguació)». |
La batalla de Sainte-Foy, per George B. Campion | |||
Tipus | Guerra global | ||
---|---|---|---|
Data | 29 agost 1757 – 15 febrer 1763 | ||
Escenari | Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i les Filipines | ||
Lloc | Europa | ||
Resultat | Victòria de la coalició angloprussiana: Tractat de Sant Petersburg (1762) Gran Bretanya i Espanya adquireixen gran part de les colònies franceses a l'Amèrica del Nord. Gran Bretanya s'annexiona Bengala. El control prussià sobre Silèsia no canvia.[1] | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|