Guerra entre Israel i Gaza de 2023
conflicte armat a la Franja de Gaza que va començar l'octubre de 2023 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El conflicte armat en curs entre Israel i grups milicians palestins, liderats per Hamàs i recolzats per Gihad Islàmic palestí, Cau del Lleó, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, va començar el 7 d'octubre de 2023 amb una ofensiva sorpresa coordinada contra Israel. L'atac va començar al matí amb el bombardeig d'un mínim de 3.000 coets llançats cap al territori israelià des de la Franja de Gaza, controlada per Hamàs.[31] Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs,[32] es van infiltrar per diversos punts del mur entre la franja de Gaza i Israel, van assaltar posicions militars frontereres i van matar civils a 22 localitats israelianes veïnes.[33][34] En total, els atacs van matar almenys 1.200 israelians,[35] incloent-hi 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im.[36][37] A més, al voltant de 200 ostatges civils desarmats i soldats israelians capturats varen ser portats a la Franja de Gaza, incloent-hi dones i nens.[38][39] El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en "estat de guerra" durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs.[40][41][42][43] Les Forces de Defensa d'Israel van iniciar atacs de represàlia abans que el govern hebreu declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.[44][45]
Hamàs, que va declarar que havia rebut suport de l'Iran per a l'atac a Israel,[46] va justificar l'atac atenent a la violència dels colons israelians, el bloqueig de la Franja de Gaza i la profanació de la mesquita d'Al-Aqsa, així com les atrocitats israelianes contra els palestins al llarg de dècades. El conflicte entre els grups militants de la Franja de Gaza i Israel continua des del 2006. Hamàs va evitar confrontacions amb Israel el 2022 i la major part del 2023, mentre es preparava, en secret, per a la seva ofensiva principal, que van anomenar Operació Inundació d'Al-Aqsa.
Israel va procedir a repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i a dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza, que van matar més de 6.500 palestins fins al 26 d'octubre segons el Ministeri de Salut de la Franja de Gaza.[47] El 13 d'octubre, la contra ofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza on l'Exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, pel que l'única via de entrada i sortida seria el pas de Rafah amb Egipte.[48] Israel va instar als habitants de les poblacions del nord de la Franja de Gaza, on hi vivien 1,2 milions de persones, a abandonar la zona en un termini de 24 hores en el que semblava que seria una ofensiva a gran escala per via terrestre. Aquests terminis van ampliar-se duran els següents dies per la impossibilitat d'una evacuació tant massiva en tant poc temps, després de les pressions internacionals.[49][50] L'agència UNRWA xifra els refugiats interns a la franja en 1,4 milions.[51] Del costat israelià, 200.000 civils han estat desplaçats internament.[52]
Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", inclosa una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.[53][54] En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel.[55] El 7 d'octubre el president palestí Mahmud Abbas va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se contra el "terror dels colons i les tropes d'ocupació".[56][57] Tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina va declarar dos dies després que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutja qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols" i està compromès "amb la no violència i la negociació".[58][59] L'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir a Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza.[60] Les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat.[61] Un grup de relators especials de les Nacions Unides, juntament amb grups de drets humans, han acusat tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament a la població civil.[62]
En maig de 2024l les Nacions Unides estimaven que el nivell de destrucció era el més gran des de la segona guerra mundial, i la reconstrucció podria superar els 50.000 milions de dolars.rxiu[63]