Guillem de Torrelles i Marquet
bisbe catòlic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1300 |
Mort | 16 febrer 1379 (78/79 anys) Tortosa |
Bisbe de Tortosa | |
14 març 1369 – 16 febrer 1379 ← Jaume de Prades i de Foix Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Bisbe de Barcelona | |
18 juny 1361 – 14 març 1369 ← Miquel de Ricomà Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
Bisbe d'Osca | |
24 novembre 1357 – 18 juny 1361 ← Pere de Clasquerí – Bernado Folcaut (en) → Diòcesi: bisbat d'Osca | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Membre d'una família noble originària de Torrelles, terme del castell de Cervelló, fou fill d'Arnau de Torrelles, senyor del castell de Rubí i primer procurador del regne de València dellà Xixona (1313-1316), i de Constança Marquet. Els seus germans foren Ramon, el major, Arnau,[1] Blanca, casada amb el senyor de Tivissa i Sitges, i Humbert, que arribà a ésser baró de Banyalbufar.[2]
A les darreries de 1319 marxa a estudiar a Montpeller[3]
En 1332 ja era canonge de la catedral de Girona, i en 1345[4] canonge de la catedral de Barcelona. Des de 1332 fins a 1357 serveix al bisbe i al capítol de Girona en diversos encàrrecs: procurador al concili provincial de 1339, procurador del bisbe a les Corts de 1340, representant del bisbe davant l'arquebisbe de Tarragona (1343), i des de 1350, o poc abans, actua com a procurador del bisbe a la cort papal per resoldre diversos assumptes, com en les visites "ad limina" de 1350 i 1351. A Girona és nomenat paborde de juny i a Barcelona,[5] prepòsit de setembre. Durant les seves contínues visites a Avinyó també actua com a procurador reial davant la cúria pontifícia,[6] com en la negociació pel tribut de Sardenya (1349-1350).[7] El 12 de novembre de 1349 el capítol de la catedral de Mallorca el nomena bisbe,[8] però aquesta decisió no tindrà cap efecte, ja que el 13 de novembre el papa elegeix a Antoni de Colell.[9]
El 24 de novembre de 1357 el papa Innocenci VI el nomena bisbe d'Osca.[10] Habitualment absent del bisbat, en les funcions de conseller del rei, en les darreries de 1360, visitant la catedral de Jaca, la mort violenta d'un canonge d'Osca l'obliga a tornar a la seva diòcesi per solucionar el conflicte.[11]
El papa Innocenci VI el 18 de juny de 1361 el promou al bisbat de Barcelona,[12] i pren possessió el 10 d'agost del mateix any. Realitza visites pastorals els anys 1363 i 1366;[13] assisteix a diversos concilis provincials, i en el de 1367 és elegit representant del concili davant la cort papal per a tractar sobre la immunitat dels béns eclesiàstics; crea l'aula de lectura de teologia en la catedral amb 30 lliures de sou; i dona a la catedral una creu d'argent[5] i un orgue.[14] Durant tot el seu pontificat promou l'alliberament dels esclaus cristians, oposant-se al consell municipal barceloní, que defensava els drets dels propietaris dels esclaus, i al rei, que li retreu per actuar fora de la seva jurisdicció.[15]
El 14 de març de 1369 el papa Urbà V el promou a un nou bisbat, aquesta vegada al bisbat de Tortosa.[16][17] Durant el seu pontificat visita la diòcesi el 1375,[13] i publica constitucions els anys 1371[18][16] i 1378, aquest darrer durant la celebració del sínode, el 4 de maig.[19] Promou les obres de la catedral amb indulgències i cedint els rèdits dels beneficis vacants.[16]
Mor el 16 de febrer de 1379, i fou soterrat a la capella de santa Càndida de la catedral. Anys més tard foren traslladades les seves despulles al claustre.[16]