Harriet Arbuthnot
From Wikipedia, the free encyclopedia
Harriet Arbuthnot (10 de setembre de 1793 - 2 d'agost de 1834) fou una diarista anglesa de començaments del segle xix, observadora social i amfitriona política del Partit Tory. Durant la dècada de 1820 fou l'«amiga més propera» de l'heroi de la Batalla de Waterloo i primer ministre britànic, Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington.[1] Va mantenir correspondència i relació amb el duc durant un llarg temps, va plasmar-ho tot als seus diaris, que per tant són citats extensament en moltes de les biografies del Duc de Wellington.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 setembre 1793 |
Mort | 2 agost 1834 (40 anys) Woodford (Anglaterra) |
Activitat | |
Ocupació | autobiògrafa, diarista, escriptora |
Família | |
Cònjuge | Charles Arbuthnot (1814–valor desconegut) |
Pares | Henry Fane i Anne Batson (en) |
Germans | Henry Fane, Henry Chamberlain, Elizabeth Sarah Fane (en) , Caroline Fane (en) , Frances Mary Fane (en) , William Fane, Anne Fane (en) , Edward Fane (en) , Vere Fane, Charles Fane (en) , Lieut. Neville Fane (en) , George Augustus Fane (en) , Robert Fane (en) i Mildmay Fane (en) |
Va néixer a la perifèria de l'aristocràcia britànica i va estar casada amb un polític membre de l'establishment,[2] estava perfectament ubicada per conèixer les figures clau de l'època de la regència i l'època napoleònica. Registrà reunions i converses de manera textual, per això es convertí en «l'Artbuthnot» citada en moltes biografies i històries de l'època. Les seves observacions i memòries de les elits de poder britàniques no es limitaren a individus, sinó també a documentar la política, els grans esdeveniments i la vida diària, amb particular atenció als detalls, va proveir els historiadors amb una imatge clara dels esdeveniments descrits. Els seus diaris finalment foren publicats el 1950 com The Journal of Mrs Arbuthnot.[3]