Hiperpotassèmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hiperpotassèmia (o hipercalèmia, del llatí: hiper, alt; kalium, potassi; -emia, "en la sang") es un trastorn electrolític en la qual la concentració de l'electròlit potassi és elevada (K+) en la sang. La hiperpotassèmia extrema és una emergència mèdica a causa del risc de trastorns del ritme cardíac potencialment mortals (arrítmia).
Dades ràpides Tipus, Especialitat ...
Tipus | malaltia del metabolisme mineral |
---|---|
Especialitat | endocrinologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | 5C76 |
CIM-10 | E87.5 |
CIM-9 | 276.7 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 6242 |
MedlinePlus | 001179 |
eMedicine | emerg/261 |
Patient UK | hyperkalaemia |
MeSH | D006947 |
UMLS CUI | C0020461 |
Tanca
La hiperpotassèmia té uns nivells de potassi en sèrum superiors a 5,5 mEq/L) Els nivells normals de potassi en sèrum són entre 3,5 i 5,0 mEq/L;[1] com a mínim 95% potassi del cos es troba dins de les cèl·lules, i la resta en la sang. Aquest gradient de concentració es manté principalment per la bomba de Na+/K+.