Héctor Malamud
actor argentí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Héctor Malamud (Buenos Aires, 9 d'agost de 1943 - ibídem, 17 de desembre de 2008) va ser un actor de teatre, cinema, televisió i director de teatre argentí.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 agost 1943 Buenos Aires (Argentina) |
Mort | 17 desembre 2008 (65 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Activitat | |
Ocupació | actor |
Va començar als 9 anys a la Compañía Juancho de Teatro Infantil i d'adult es va formar, entre altres, amb Oscar Fessler en l'Institut de Teatre de la Universitat de Buenos Aires.
Va intervenir en diferents obres, però la seva consagració va arribar en 1973, amb El gran soñador, dirigit per Lía Jelín, amb música de Mario Litwin, una cavalcada mut-musical recopilació i homenatge a Charles Chaplin on encarnava a Chaplin amb l'actriu Leonor Galindo en tots els personatges femenins i "El Pibe". Van obtenir el premi atorgat pel Fons de les arts "Millor Espectacle de l'Any" en 1973. El xou i la tibant situació política argentina van motivar l'emigració de tots dos a Europa on es van presentar amb gran èxit a Espanya, Alemanya i França (Festival d'Avinyó "off" amb el títol Le grand rêveur).[2]
Héctor Malamud es va establir en París i va entrar en contacte amb els directors Jorge Lavelli, Víctor García, Alfredo Arias, Benito Gutmacher, Carlos Trafic i Jérôme Savary. Allí va concebre People Love Em, amb direcció de Benito Gutmacher, obra també presentada en el Festival d'Avinyó "in" i estrenada posteriorment a Buenos Aires amb el títol La gente me ama.
Durant els seus quinze anys a Europa, va actuar o va dirigir en espectacles com: Ding-dong clown, Ulyses, La véritable histoire d'Isaac Gagman, People love me, One God Show, E' pericoloso sporgiersi, Hotel Babel, a més dels realitzats amb Carlos Trafic i Benito Gutmacher: Los 3 Reyes Magos (que va presentar al Festival de Teatre de Nancy), Provocación a Shakespeare, Murders Brothers, Don Quixote electrónico. També realitza gires per França, Itàlia, Anglaterra, Països Baixos, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Àustria, Suècia, Dinamarca, Canadà; i va participar en diversos festivals: Festivals of Fools, Amsterdam; International London Acaroni Festival; Freiburger Theater Festival; Acaroni Comique, París; Rassegna Internazionale de Teatre Còmic, Florència; Setmana Internacional del Mim, Barcelona; Il Corpo Cómico, Milà; Festival der Clowns, Viena; Toronto Theatre Festival.
Va tornar en 1989 a Buenos Aires on va estrenar Tango Clips i en 1992 Una visita inoportuna, l'obra pòstuma de Copi al Teatro General San Martín amb Jorge Mayor.
Es recorden les seves actuacions teatrals a Buenos Aires: Historia tendenciosa de la clase media argentina de Ricardo Monti; Ubú Rey; Juan Moreira Supershow, al costat de Cecilia Rosetto; Balurdos de medianoche; Luces de bohemia de Valle-Inclán; La gente me ama i altres.[3]
En 1990 va ser guardonat amb el Cóndor de Plata i l'any 2008 amb el "Premi Podestá".[4]