Ibn al-Hàytham
matemàtic, físic i astrònom àrab / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí (àrab: أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam al-Baṣrī al-Miṣrī), més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica[1] i a la concepció del mètode científic.[2] Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció. Les obres d'Ibn al-Hàytham van ser citades amb freqüència durant la revolució científica per Isaac Newton, Johannes Kepler, Christiaan Huygens i Galileo Galilei.
Dibuix imaginari d'Ibn al-Hàytham en un biitllet de banc iraquià. | |
Nom original | (ar) أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ar) أَبُو عَلِيّ ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْهَيْثَم c. 965 Bàssora (Buwàyhides) |
Mort | 1039 (73/74 anys) El Caire (Califat Fatimita) |
Dades personals | |
Residència | El Caire |
Religió | Islam |
Es coneix per | Teoria de la Visió |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | Matemàtiques, Astronomia, Òptica |
Alumnes | Al-Mubàixxir ibn Fàtik |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis |
La seva obra més influent és Kitāb al-Manāẓir (àrab: كتاب المناظر, "Llibre d'òptica"), escrit entre 1011 i 1021, i que ha perviscut en una traducció en llatí.[3][4][5]