Ievhènia Bosch
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ievhènia Bosch (Adjigiol, 22 d'agost de 1879 (Julià) - Moscou, 5 de gener de 1925) (ucraïnès: Євгенія Богданівна (Готлібівна) Бош, Ievhènia Bohdànivna (Hòtlibivna) Bosch; rus: Евге́ния Богда́новна (Го́тлибовна) Бош) (Ievguénia Bogdànovna (Gótlibovna) Bosch), transcripcions habituals Evgenia Bosh, Evgenia Bogtdanovna Bosch o Evheniya Bohdanivna Bosch [el seu patronímic rus (Bogdànovna - "Do de Déu") no és traduït directament del seu patronímic alemany russificat (Gotlibovna - "amor de Déu") fou una activista, política, agitadora i propagandista bolxevic d'ascendència alemanya. Membre del POSDR des de l'any 1901, Secretària del Poble d'Afers Interns de la República Popular d'Ucraïna dels Soviets (1917 - 1918), i lluitadora activa per a l'establiment del poder soviètic a Ucraïna del 1917 al 1921. Fou la sogra de Iuri Kotsiubinski.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Евгенія Готлибова Майшъ 22 agost 1879 (Julià) Adjigiol (Imperi Rus) (fr) |
Mort | 5 gener 1925 (45 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | Suïcidi |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
President of the People's Secretariat (en) | |
27 desembre 1917 – 9 març 1918 ← cap valor – Mykola Skrypnyk → | |
Membre de l'Assemblea Constituent Russa | |
Activitat | |
Ocupació | estadista, política |
Partit | Partit Obrer Socialdemòcrata Rus Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Participà en | |
18 març 1919 | VIII Congrés del Partit Comunista Rus |
26 juliol 1917 (Julià) | 6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
Família | |
Cònjuge | Gueorgui Piatakov |
Ievhènia Bosch és considerada, de vegades, la primera dona moderna líder d'un govern nacional,[1] en haver estat ministra de l'Interior i, en un moment, líder interina del govern provisional soviètic d'Ucraïna el 1917. Per aquest motiu també és considerada la primera primera ministra de l'Ucraïna independent, però ha estat històricament poc coneguda i poc o gens reconeguda, pel que se suposa que ha estat una deliberada supressió històrica del govern d'Stalin a causa de la seva simpatia amb l'oposició.[2]